Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú

2011-02-26T01:37:00.000-08:00

125 ANYS DE L’ANY DELS NEGATS 1886 - 2011

Ens hem reunit a la Casa del Mar : Miquel Illa, patró major del Pòsit de Pescadors; Pau Pons, ex president del Pòsit de Pescadors; Carles Batlle, president de l’Ass.Gent Gran de la Mar; Domènech Bardí, armador i ex president del Pòsit de Pescadors; Eduard Escolar, president de l’A.E. Llaguts Vilanova; Josep Ayza, president del Museu del Mar; Regina Domènech, secretària del Museu del Mar; Carles Andreu, president de l’Institut Setmana del Mar i Albert Tubau historiador, amb la finalitat de començar a commemorar el cent vint-i-cinc aniversari de l’Any dels Negats o Any de les Desgràcies.

El dia 9 de novembre de 1886 es va produir a la nostra ciutat la tragèdia més gran de la nostra història marinera produïda pels efectes devastadors d’un no mai vist temporal de migjorn, amb mar, vent i aigua del cel.

No hi ha cap pescador o persona vinculada a la platja o a la vila que no hagi sentit parlar de l’Any dels Negats o Any de les Desgràcies que son els noms pels quals se’l recorda i a la vegada escoltar la versió dels fets d’un dramatisme excepcional. De com aquells avantpassats nostres veient amb els seus ulls com la furiosa tempesta i el rompent de la mar, embogida, una i una altra vegada colpejava salvatgement les barques abocades al través, estavellant-les contra les roques i tots els esforços per salvar als pescadors que lluitaven desesperats entre la vida i la mort eren inútils, dels quals vint-i-dos van perdre la vida i entre ells un nen de deu anys. Durant molt anys la platja i Vilanova va ser envaïda pel dol. Famílies senceres desfetes que ja no van poder veure més als seus sers estimats, deixant trenta dos orfes i catorze vídues.

Cent anys i un quart de segle desprès a pesar de tots els canvis socials, tecnològics etc. viscuts dia a dia no han estat capaços d’esborrar el record i el sentiment de la gran desfeta que va significar aquell any 1886.
I si molts dels que encara estem en vida vàrem conèixer a Sebastià Massó, Rovira, el “vell Xarina” que fou l’últim supervivent, vol dir que aquells dies no estan tan lluny com sembla. La mostra la tenim en que el record d’aquell drama, avui, encara ens commou.

L’avi “Xarina” fins que va tenir forces va seguir la prometença de pujar cada any per aquella data a l’ermita de Sant Cristòfol com un acte de fe. I fins el darrer moment de la seva vida aquesta trista efemèrides seria inseparable del seu destí. Morí als noranta-cinc anys, precisament el 9 de novembre de 1.958, el mateix dia de Sant Teodor que ell sempre esmentava i que setanta-dos anys abans, clavats, havia tornat a néixer.

Quedem amb el compromís de que en aquest 2011, tots els actes que es facin públicament a la platja portin els “segell” de l’Any dels Negats i entre altres commemoracions fer una Taula Rodona a la Casa del Mar el dia 14 de maig, així com també sol·licitar a l’Alcalde de la nostra ciutat erigir un monument amb els noms de tots els vint-i-dos pescadors i que la seva ubicació fos a la part de llevant del nostre Passeig Marítim perquè no s’esborri mai més aquell nefast temporal i les seves conseqüències i honrar així mateix, a tots els que ens han precedit al llarg de la nostra història marinera.

Ens volem també solidaritzar amb la commemoració del centenari d’un altre temporal igualment conegut arreu de Catalunya com l’Any de les Desgràcies produït pel temporal de llevant del 31 de gener de 1911 i que aquests dies companys pescadors nostres l’estan commemorant gairebé a tots els pobles de la costa catalana. La magnitud de la tragèdia ens la donen el nombre total de morts que segons la Vanguardia va ser el següent : Barcelona 28, Badalona 11, Caldetes 8, Vilassar 8, Cambrils 15 i Tarragona 7, fins un total de 84.

Josep Ayza i Rosales
President del Museu del Mar

Vilanova i la Geltrú, 25 de febrer de 2011

2010-10-21T12:44:00.000-07:00

2010-06-21T08:47:00.001-07:00

enllaços interessants

2010-06-21T08:43:00.000-07:00

NOTICIES:

El Punt: el llegat mariner de Vilanova busca padrí (27-10-09)
El Punt sobre la inauguració de la Setmana del Mar (21-6-10)

WEBS I BLOGS INTERESSANTS:

Locals:
web de l'ajuntament

http://artperedalmau.blogspot.com
transiciovng.blogspot.com

Activitats al Museu del Mar

2010-06-17T06:10:00.000-07:00

Exposició : "Baix a mar vist per Salvador Pujadas"

Del 10 de juny al 10 de juliol 2011, a LA SALA,

C. Joaquim Mir, 12 Vilanova i la Geltrú

Exposició que recull part de l'obra de Salvador Pujadas, el mariner pintor. Els seus quadres ens mostren la vida marinera i els treballs de pesca que es feien a la platja de Vilanova en la primera meitat del s. XX. La mostra s'ha combinat amb fotografies, de l'època, de diferents fons, amb imatges de persones que probablement haguessin pogut ser els models reals que va incloure en les seves pintures

Taula rodona a La Sala : “La platja de Salvador Pujadas als anys 40”
1 de juliol, divendres, a les 19.00 h.

Moderador : Josep Ayza Rosales , president del Museu del Mar, antic pescador, i cofundador del Museu del Mar . La resta de convidats a la taula rodona serà majoritàriament gent de la mar per explicar-nos les seves vivències i ofici ; el que puguin recordar de la platja d’aquells anys.

Exposició : " 125 anys de L'Any dels Negats "

17 de juny a 31 desembre 2011. Museu del Mar , Far de Sant

Exposisició : "Eines de Mestre d'Aixa"

Col·leció d'una setantena de peses cedides per Francesc Pujadas Altero

Definició : Un mestre d’aixa és un artesà que projecta, construeix i repara embarcacions de fusta.

A l’Edat Mitjana, la concepció i la construcció de vaixells era confiat als mestres d’aixa, els quals treballaven sense haver dibuixat cap plànol previament, ni models, sino que es basaven a l’hora de construir una embarcació en una sèrie de regles pràctiques que els permetien de memoritzar les dimensions principals del vaixell, relacionant-les a travès de fòrmules simples, prenent una de les dimensions principals com a base: l’oberta mestra o bé la llargària de la quilla. Actualment l’ofici es troba en retrocés a causa de la desaparició de la pesca tradicional i a les noves tècniques de construcció d’embarcacions.

HAVANERA
“El bot salvavides Víctor Rojas"
La mar és calmada
les barques ja han sortit
l'horitzó ennegreix de sobte
un fort vent fred es gira
la pluja ja és aquí

Vent sostingut de garbí
que empeny les barques enfora
pluja traïdora i gelada
onatge potent i furiós
la mar es menja la sorra

Víctor Rojas navega
voguem fort mar endins
cerquem bé qui ens necessita
l'ajudarem a sortir

Algunes barques ja han tornat
però ni n'ha que encara falten
la tempesta segueix furient
els llops de mar decideixen:
“armarem el bot de rescat”

Víctor Rojas navega …

Valents els experts incansables
no miren el perill ni la mandra
entre tots les cordes amarren
per empenya plegats el vaixell
fins posar-lo damunt les onades

Víctor Rojas navega …

Un cop a dalt hissen les veles
i el vaixell navega enllà
dones i fills passen el rosari
quan temps hauran d'esperar
quanta estona de pors i neguits

Víctor Rojas navega …

I al final quan tornin els herois
alegries i plors sorgiran.
Un gran monument els cal
als vells llops de la mar,
Vilanova no els oblidis mai.

Havanera escrita i musicada per Ton Dalmau .
Març 2010

Benvingudes, benvinguts...

2010-06-15T21:40:00.000-07:00

Tal i com ens deia la nostra estimada escriptora, amiga i sòcia, Teresa Costa - Gramunt, en la revista del museu de l’any 2006: “la Història és un fet col·lectiu i la fem tots nosaltres”, efectivament, i és per això per que aquesta història feta per aquells homes i dones de la platja de Vilanova no es perdi, que el Museu del Mar, ha treballat i treballa, per recuperar i preservar tot allò que ens parla de la història del Barri de Mar de Vilanova.

Avui, i gràcies a tots aquells que ens han precedit, tenim un valuós patrimoni que està esperant ser conegut i reconegut, pels propis vilanovins, i per tota aquella gent d’ arreu que estima les coses del mar.

Aquest patrimoni ens parla de tradicions i costums, de la pesca, dels pescadors, del seu vocabulari, dels seus mots, dels seus oficis, de les seves feines, dels bots i de les barques... de l’ activitat de la gent de mar.

Us diríem que, no passeu de llarg de tot això, i que ens vingueu a visitar, i podreu conèixer el que uns pocs van iniciar fa més de vint-i-cinc anys.

A més del que us ofereix el Museu, gaudireu d’un entorn meravellós, el jardí amb els seus tamarius centenaris, el Far de Sant Cristòfol, el Molí de Mar, l’Ermita de Sant Cristòfol, la platja, i el mar, un fantàstic racó de la costa del Garraf.

2010-03-10T09:53:00.001-08:00

fent proves

2010-03-10T09:52:00.001-08:00

prova

FES-TE'N SOCI

2010-02-14T22:30:00.000-08:00

Els socis, col·laboradors i amics del Museu del Mar som gent que estimem la mar i la seva cultura. Som persones que volem participar de les activitats del museu i que volem que el patrimoni es conegui i es conservi.

Si us voleu fer socis del Museu del Mar cal que ompliu tots els camps del següent formulari. Un cop rebuda la vostra petició ja ens posarem en contacte amb vosaltres per comunicar-vos l'admissió.

La quota d'inscripció és de 12€ anuals

Nom i cognoms

DNI

Adreça

Codi postal Població

Telèfon Mòbil Fax (opcional)

e-mail

Comentaris (opcional)

Estic interessat/da a rebre informació sobre el museu.

Autoritzo a carregar la quota anual de subscripció a l'Associació Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú al número de compte:

Banc/Caixa Codi:

Oficina Control Número de compte

(enviar aquestes dades a museumarvng@gmail.com)

BOTIGA

2010-02-14T22:27:00.001-08:00

A la botiga del museu hi trobareu:

Clauers, entre els quals, els esmaltats amb el logo del museu.

Pins esmaltats amb el logo del museu.

La revista “La Nostra Mar”, publicació anual del Museu del Mar.

Samarretes amb el logo del museu. Talles disponibles d'adult i nen.

Punts de llibre, amb el Far de Sant Cristòfol, seu del Museu del Mar.

HORARIS I VISITANTS

2010-02-14T22:19:00.001-08:00

HORARI TOT L'ANY:

De 10,00 a 13,15 h. Dilluns tancat.

Entrada lliure.

Fem visites guiades al museu per a grups i escoles amb concertació prèvia.
(consultar preus 677505386).

VISITANTS

El Museu del Mar, rep una mitjana d'entre 4.000 i 5.000 visitants l’any. Els mesos de més afluència, com és lògic en una ciutat mediterrània, són els d'estiu. Al Museu del Mar no només hi ve gent interessada pel nostre patrimoni, sinó que a l'estar ubicats en un far, el Far de Sant Cristòfol de Vilanova i la Geltrú, vénen visitants d’arreu per veure les instal·lacions del far i el seu magnífic entorn, el jardí, la platja, la costa del Garraf...

ON SOM ?

Pujada del Far de Sant Cristòfol, núm.2

FAR DE SANT CRISTÒFOL

08800 Vilanova i la Geltrú

Tel. 677505386 museudelmar@yahoo.es

HORARIS I VISITANTS

2010-02-14T22:15:00.000-08:00

HORARI TARDOR-HIVERN:

De dimarts a diumenge i festius de 10 a 14 h.

Dilluns tancat

HORARI DE PRIMAVERA:

Matins de 10 a 13:30 h.

Tardes de 16 a 8:30 h.

Diumenges i festius de 10 a 13:30 h.

Dilluns tancat

HORARI D'ESTIU:

Matins de 10h a 13:30h

Tardes de 17 h a 20:30h

Diumenges de 10 h a 13:30h

Dilluns tancat

Amb carnet de soci: entrada lliure.

Fem visites guiades al museu per a grups i escoles amb concertació prèvia.

VISITANTS

El Museu del Mar, rep una mitjana d'entre 4.000 i 5.000 visitants l’any. Els mesos de més afluència, com és lògic en una ciutat mediterrània, són els d'estiu. Al Museu del Mar no només hi ve gent interessada pel nostre patrimoni, sinó que a l'estar ubicats en un far (el Far de Sant Cristòfol de Vilanova i la Geltrú, com ja hem comentat) vénen visitants d’arreu per veure les instal·lacions del far i el seu magnífic entorn: el jardí, la platja, les roques de la costa del Garraf...

A continuació mostrem una gràfica de l'evolució del nombre de visitants al llarg de l'any 2005.

EL FAR DE SANT CRISTÒFOL

2010-02-14T22:12:00.000-08:00

La seu del Museu del Mar, com ja s'ha dit, és el Far de Sant Cristòfol i actualment les nostres exposicions es realitzen en el que van ser els habitatges dels faroners.

FUNCIONAMENT DEL FAR DES DEL SEGLE XIX AL SEGLE XXI

El Far, l’any 1866, funcionava amb un aparell Lepaute de 5è ordre, el seu plànol focal s’alçava a 12,6 metres del nivell del mar i a 6,7 del seu emplaçament. El seu abast era de 9 milles (16,67km), la seva llum era com la d’un llum vermell fix. Tenia una làmpada moderadora d’oli d’oliva, que anys més tard va ser substituïda per una Maris de parafina.

Vista de la torre del far

L’actual Far de Sant Cristòfol, un cop acabada la torre, es va encendre l’1 de maig de 1905. L’equip instal·lat procedent d’una casa anglesa Chance Brothers, constava de: una llanterna cilíndrica de 2,25m de diàmetre, òptica catadiòptrica de tercer ordre, muntada sobre un flotador de mercuri. La llanterna era accionada per una màquina de rotació de gravetat amb una reserva de corda de set hores. El sistema d'incandescència era per vapor de petroli a pressió mitjançant “capillos” de 53mm, presentava tres llampecs blancs repetits en períodes de vuit segons (8”).

El 6 d’agost de 1918 es va electrificar mitjançant un llum de filament de 1.000 bugies, quedant el petroli com a reserva. Al electrificar-se, es van suprimir les dues places de torrers.

Des del 13 de febrer de 1937 al 6 de març de 1939, durant la guerra civil, el far va estar apagat.

L’1 de juny de 1953 , un primer grup electrogen Sonmer-Indar de benzina amb 3,5 H.P. va entrar en funcionament.

L’11 de febrer de 1959, s’instal·la un nou equip de basament amb flotador de mercuri, màquina de rotació i òptica catadiòptrica de 250mm de distància focal. Aquest equip, es torna a substituir per un altre Deutz.

Cap a l’any 1965, es renoven el quadres, que s'automatitzen, es motoritza la màquina de rellotgeria i es col·loca un canvi automàtic de llums. També s’instal·la a la barana de la torre, una Basilea d’emergència amb motors de rotació, controlats electrònicament, i alimentada per bateries, que entra automàticament en servei en cas de fallada del llum principal.

ABAST I VISIBILITAT

Vista de la torre del far

Un dels factors fonamentals per la determinació de l’abast de la llum és la visibilitat meteorològica, que està subjecta a freqüents i brusques variacions, la qual cosa fa que el navegant no pugui estar segur de la distància límit des de la que podrà veure la llum.

Per tal de proporcionar al navegant un procediment fàcil i senzill que li permeti saber l’abast efectiu de la llum en el moment de l’observació, hem d’anar a observar l’abast nominal (o de la intensitat de la llum), recomanat per l’Associació Internacional de Senyalització Marítima, cal seguir l’àbac del Llibre de Fars. Això permetrà conèixer l’abast de la llum en funció de l'anomenat abast nominal i de la visibilitat meteorològica del moment.

El Far de Sant Cristòfol té un abast nominal de 19 milles. Presenta un grup de 3 llampecs blancs cada 8 segons (GpD (3) B 8s) amb una ocultació de 1,5 segons entre llampec i llampec i 4,4 segons d’ocultació entre cada grup de llampecs.

Coordenades geogràfiques: Latitud 41º 13,0’ N, Longitud 0,01º 44,2’ E.

DEFINICIONS

Visibilitat meteorològica: És la major distància a la qual es pot veure i identificar-se un objecte negre, sobre el cel o l’horitzó; o bé, quan es tracta d’observacions nocturnes, podria veure’s o identificar-se si la il·luminació general s’augmentés fins arribar a la intensitat normal de la llum del dia.

Abast lluminós: És la major distància a què es pot veure una llum, en funció solament de la seva intensitat i de la visibilitat meteorològica.

Abast nominal: És l’abast lluminós d’una llum, en una atmosfera homogènia, en què la visibilitat meteorològica és de 10 milles nàutiques.

Abast geogràfic: És la major distància a la qual es pot veure una llum en funció de la corba de la terra i de l’elevació de l'observador, (per exemple, l’alçada del vaixell on ens trobem). Dret en un bot una persona pot veure la llum fins a, aproximadament, unes 13 milles a uns 2 metres sobre el nivell del mar.

Per tant, coneixent l’abast nominal d’una llum i la visibilitat meteorològica el navegant pot obtenir, mitjançant l’àbac, l’abast lluminós efectiu en el moment de l’observació.

OBSERVACIONS

19 milles nàutiques = 35,188km
13 milles nàutiques = 24,076km
10 milles nàutiques = 18,52km
1 milla nàutica = 1,852km

EXPOSICIONS TEMPORALS

2010-02-14T21:56:00.001-08:00

Exposició de la XXVII Mostra Marinera:
“El Comerç Marítim a Vilanova i la Geltrú”

En l’exposició del 22 de juny de 2006 fins el gener de 2007 El Comerç Marítim a Vilanova i la Geltrú es vol reflectir la importància que va tenir el nostre port i l’auge del comerç marítim, sobre tot durant el període dels anys 1778 al 1880.

Vaixells: Hi havia gran entrada i sortida de bucs des del port amb destins diversos de la península i Amèrica.
Els tipus d’embarcacions utilitzats eren: barques de bou, xabecs, fragates, goletes, pailebots, etc.

Rutes: Comerç d’ultramar. Es va iniciar la tradició d’emigrar a Amèrica, en especial a les Antilles. Per l’estret passaven al Mediterrani fins a les Illes i de Mallorca a la rada de Vilanova.

Tipus d’envasos i transports utilitzats: Àmfores, vaixells, botes...

Importació i exportació, trànsit de productes, mercaderies i persones: Entre els productes exportats destaquen les botes d’aiguardent i els caldos penedesencs. Entre els importats: sucre, cafè, rom, tabac, etc.

Retrats de Gent de Mar

Recull fotogràfic de la gent de baix a mar, gent de la nostra vila, persones que fa anys van iniciar amb les seves donacions el que avui és la col·lecció del Museu del Mar.
Aquesta exposició durarà des del 31 de desembre de 2006 fins al 31 de maig de 2007.

Fes Art al Far

Es tracta d’un recull de l’obra de diferents artistes fent referència al mar i el món marí. Aquesta exposició es realitzarà als jardins del museu des del mes de juny al setembre.
Aquest estiu l’obra exposada és “La Mediterrània” de l’artista vilanovina Francesca Calaf.

Imatges de Voramar

Fotografies que ens porten a veure diferents punts de la costa catalana. Estarà vigent des del 8 de juliol al 30 de novembre. Exposció, La Mar Museus, Museu Marítim de Reials Drassanes de Barcelona i Museus Marítims de la Costa Catalana.

Museu del Mar de Vilanova i la Geltrú

enllaços interessants

Activitats al Museu del Mar

Benvingudes, benvinguts...

FES-TE'N SOCI

BOTIGA

HORARIS I VISITANTS

HORARIS I VISITANTS

EL FAR DE SANT CRISTÒFOL

EXPOSICIONS TEMPORALS

Exposició de la XXVII Mostra Marinera:“El Comerç Marítim a Vilanova i la Geltrú”

Exposició de la XXVII Mostra Marinera:
“El Comerç Marítim a Vilanova i la Geltrú”